C'est ainsi qu'est ma terre de Cap-Vert
Notre Seigneur Dieu l'a posée en pleine mer
Navire de pierre qui cherche sa route
Sans pouvoir le trouver
Ô mer bleue ouvre-moi le chemin
Bateau blanc, apporte-moi ma lettre
Peuple sacré, pleure doucement
L'amour au coeur, la morna à la bouche
Si la pluie ne vient pas on meurt affamé
Si la pluie vient on périt noyé
Gens sans chance, sans solution
Pleure ton destin, pleure blessé
C'est cette terre que Dieu m'a donnée
Sans égale dans le monde entier
Il n'y a pas soleil plus chaud,
Clair de lune plus suave
Ni morna plus douce au coeur
C'est ma terre, c'est le Cap-Vert
Terre de morna, de pleine lune
Terre d'Eugenio (1), de sérénades
Où la mer chante avec le sable
Êss qu'é nha terra, é Cabo Verde
Nhor Dês bta-l na meio di mar,
Nabiu di pedra ta busca rumo
Sem podê otcha-l na sê lugar
Ô mar azul, abri-m caminho
Falucho branco, trazê-m nha carta
Povo sagrado tchora quietinho
Cretcheu na peito, morna na boca
Se ca tem tchuba, morrê di sede
Se tchuba bêm, morrê fogode
Gente sem sorte ca tem remedi
Tchora bô sina, tchora maguado
Êss qu'é nha terra nhor Dês que da-m,
Ca tem mas sabe na mundo inter'
Di sol mas quente,
Di luar mas brando
Di morna doce na coraçon
Êss qu'é nha terra, é Cabo Verde
Terra di morna, di lua cheia
Terra di Eugenio, di serenata
E mar ta canta junta d'areia
(1): Eugenio Tavares, poète capverdien, l'un des pères de la morna et de l'identité créole.